DO Alella
La denominació d’origen Alella (DO Alella) identifica el vi d’aquesta zona del Maresme i està reconeguda des de 1953, any en què va ser creat el Consell Regulador d’aquesta denominació d’origen.
Geografia
La característica més significativa de la DO Alella és l’existència del sauló, un terreny arenós d’origen granític i color pràcticament blanc, que té una gran permeabilitat i una gran capacitat de retenció de la irradiació solar. Això facilita la maduració del fruit i aporta finor als vins. El baix poder de retenció de l’aigua queda compensat pel microclima local.
A l’àrea de la denominació es distingeixen dues zones geogràfiques i climàtiques. La zona del Maresme és a les faldes d’orientació marítima de la serralada Litoral, obertes a la influència del sol i la brisa mediterrània. La serralada protegeix dels vents freds i condensa la humitat que prové del mar, i crea un microclima típicament mediterrani, amb estius càlids i secs, i hiverns suaus. Les vinyes estan distribuïdes en parcel·les esglaonades que van dels 90 m d’altitud fins als 260 m. Els vins d’aquesta zona són suaus, de grau i acidesa moderats.
La zona del Vallès Oriental és als vessants interiors de la serralada, amb una orientació més obaga i un microclima més continental. Els vins són més àcids i enèrgics.
Vinificació
La varietat més característica de la denominació d’origen Alella és la pansa blanca, molt propera, tot i que no idèntica, a l’anomenada xarel·lo. Produeix uns vins blancs perfumats i lluents, especialment els anomenats marfil. Predomina l’elaboració de vins blancs amb la pansa blanca i la garnatxa blanca com a varietats principals. Altres varietats autoritzades són el picapoll, la malvasia, el parellada, el macabeu, el chardonnay, el chenin, el sauvignon i el moscatell de gra petit.
Per a l’elaboració dels rosats i negres, la varietat principal és la garnatxa negra. Són varietats autoritzades la garnatxa peluda, l’ull de llebre, el merlot, el cabernet sauvignon, la pansa rosada i el pinot negre.
DO Catalunya
La denominació d’origen Catalunya recull la història i tradició viticultora de Catalunya. Engloba un ample ventall de varietats autòctones i tradicionals en una denominació que aplega bona part dels territoris de conreu de vinya de Catalunya. En total integra 330 municipis, que se superposen a les altres deu denominacions d’origen, més la DO Cava, encara que el nombre d’hectàrees inscrites és menor.
Va ser creada, el 2001, amb la finalitat de donar sortida a la producció de les denominacions catalanes petites i obrir la possibilitat d’embotellar vi en una denominació amb raïm provinent d’una altra, o de fer cupatges amb raïm de diferents denominacions. A més, dóna peu a la vinicultura a fer experimentacions amb un ample ventall de varietats menys restringit que a les altres denominacions.
DO Cava
La denominació d’origen Cava protegeix els vins VEQPRD (vi escumós de qualitat produït en regió determinada) elaborats segons el mètode tradicional del cava del Penedès.
Les varietats de raïm recomanades en el reglament són macabeu, parellada i xarel·lo. A més, són varietats autoritzades el subirat parent i el chardonnay, com a varietats blanques, i la garnatxa i el monestrell com a negres. Per a l’elaboració de caves rosats es va incloure el 1998 el pinot negre i el trepat.
Regió del cava
El 1972 es va constituir el primer Consell Regulador dels Vins Escumosos per regular la producció, l’elaboració i la denominació dels vins anomenats fins aleshores xampany. La nova regulació va arreplegar tots els cellers que en aquell moment elaboraven vins escumosos de qualitat, sense tenir en compte la distribució geogràfica i a pesar que el cava és un producte tradicional del Penedès.
El 1991 es va promulgar el nou reglament propi d’una denominació d’origen que definia com a regió determinada una agrupació dispersa de municipis. El 2005, la regió del cava estava formada per 160 municipis, mentre que el febrer del 2006 hi havia inscrits 266 cellers, distribuïts en només 82 municipis. La majoria es troben a l’Alt Penedès i les comarques limítrofes.
Destaca especialment la concentració a l’Alt Penedès, on tots els municipis tenen cellers inscrits a la denominació d’origen, on es troba la seu del Consell Regulador, a Vilafranca del Penedès, i on es troba la capital històrica del cava, Sant Sadurní d’Anoia, que concentra 76 cellers amb el 75% de la producció total.
DO Conca de Barberà
La denominació d’origen Conca de Barberà regula la producció vitícola de les conques dels rius Francolí i el seu afluent, l’Anguera, a la comarca de la Conca de Barberà. El primer reglament del Consell Regulador fou aprovat el 19 de novembre de 1985.
Geografia
La plana vertebrada pels rius Francolí i Anguera està protegida per les muntanyes que l’envolten, especialment la serra de Prades, per ponent. El clima és moderat, entre mediterrani i de secà, amb una temperatura i pluviositat òptimes per elaborar-hi vins de qualitat secs, aromàtics i suaus. L’altitud mitjana és de 500 m. El sòl és bàsicament calcari.
La zona de la denominació d’origen s’estén pels següents municipis: Barberà de la Conca, Blancafort, Conesa, l’Espluga de Francolí, Forès, Montblanc, Pira, Rocafort de Queralt, Sarral, Senan, Solivella, Vallclara, Vilaverd, i Vimbodí i Poblet.
Vinificació
La varietat de raïm autòctona i característica de la Conca de Barberà és el trepat, que produeix un vi rosat característic, lleuger i aromàtic. També s’utilitza per fer vi blanc amb cupatge de parellada i macabeu, i vi negre amb cupatge d’ull de llebre. El 80% de la producció són vins blancs novells, frescos i fruitosos, amb predomini del parellada.
DO Costers del Segre
La denominació d’origen Costers del Segre abasta terrenys de les comarques del Pallars Jussà, el Segrià, l’Urgell, les Garrigues, la Noguera i la Segarra. El Consell Regulador es va fundar el 1986.
Geografia
L’àrea de la denominació és diversa, amb característiques geològiques i climàtiques canviants. El nexe d’unió és la conca mitjana del riu Segre, entre el Pirineu i l’Ebre, i el clima interior i sec, allunyat de la influència marítima i marcat per una insolació elevada, una pluviositat escassa i la persistent humitat de les boires d’hivern.
Les vinyes són entre els 200 i 400 m d’altitud. El sòl és calcari recobert de sorra, amb una gran uniformitat a tota la denominació.
Les subzones d’Artesa i del Pallars Jussà són les més septentrionals, amb les vinyes de més altitud i influència pirenaica. Raimat, a l’extrem oriental, té un relleu suau i clima continental. La subzona del Segrià, al pla de Lleida, és característica de terres de secà. Les Garrigues i les Valls del Riucorb són terres àrides.
Vinificació
Els vins predominants són els negres elaborats amb cabernet sauvignon, pinot negre, merlot i ull de llebre. Són potents, equilibrats i estructurats.
Els vins rosats, de les mateixos varietats que els negres, són frescos i fruitosos.
La producció de raïm blanc es destina sobretot a l’elaboració de cava. Els vins blancs poden ser els tradicionals de macabeu, xarel·lo i parellada, o més innovadors, de chardonnay, sauvignon blanc o riesling.
DO Empordà
La denominació d’origen Empordà (DO Empordà) és una denominació d’origen vinícola que abasta majoritàriament terrenys de les comarques de l’Alt i el Baix Empordà. Regulada des del 1975, s’anomenava “Empordà-Costa Brava”, però en l’últim reglament aprovat per la Generalitat de Catalunya, el 16 de febrer del 2006, s’ha eliminat la indicació de Costa Brava.
Geografia
L’àrea de producció de la denominació d’origen engloba un total de 48 municipis i està distribuïda en dues subzones: 35 municipis al nord de l’Alt Empordà, que limita amb les denominacions del vi del Rosselló, i 13 municipis a l’est del Baix Empordà, al voltant de Palafrugell.
La zona de producció de l’Alt Empordà es troba a l’extrem nord-oriental de Catalunya (des de la ciutat de Figueres fins al nord, a la frontera amb França), arrecerada a la falda de les serres de Rodes i de l’Albera, en un arc que va des del cap de Creus a la denominada Garrotxa d’Empordà. Limita, per tant, amb els Pirineus al nord, la Mediterrània per llevant i la plana pròpiament dita a migjorn.
La zona de producció del Baix Empordà es troba delimitada al nord pel massís del Montgrí, al sud-oest pel massís de les Gavarres, que forma una plana costanera amb el massís de Begur, i a l’est per la Mediterrània.
Les vinyes són en terrenys calcaris que van des del nivell del mar fins a 200 m d’altitud. Predominen les vinyes en terrasses alçades amb pedra seca als terrenys de pendent pronunciat. El clima és mediterrani, càlid i humit, amb vents humits del sud i freds del nord, en particular la forta tramuntana.
Vinificació
La gamma de vins empordanesos és molt àmplia. Els vins negres són de qualitat elevada, amb cos, ben constituïts i harmònics, en ocasions amb el matís d’una criança acurada. Aquests vins de reserva i criança presenten notes aromàtiques molt característiques: són complexes, fragants, amb tocs d’espècies, i mantenen sempre aromes de la fruita i la planta. Un cop a la boca s’expressen amb plenitud, saborosos i molt agradables.
S’hi elaboren vins blancs, sovint amb varietats autòctones, frescos i saborosos, així com d’altres monovarietals amb una notable qualitat.
També s’elaboren vins rosats, que es caracteritzen per un color cirera ben definit, amb gran personalitat i aromes delicades, frescos i de graduació alcohòlica moderada.
Destaca el vi Garnatxa de l’Empordà, un vi de licor dolç tradicional enfortit, elaborat amb un mínim del 90% de garnatxa segons la tècnica del vi de palla: el raïm es deixa assecar sobre la palla abans del premsat. Generós, amb sabor del mateix raïm madur, càlid i sedós, virtuts que li concedeixen els trets d’un vi de postres excepcional, juntament amb l’altre vi dolç natural propi de la zona, el Moscatell de l’Empordà.
L’ampliació al Baix Empordà ha obert el ventall a vins negres amb cos, amb les varietats tradicionals recomanades de samsó i lledoner (nom local de la garnatxa que es reserva per al vi de licor), i amb innovacions autoritzades de merlot, cabernet sauvignon, cabernet franc, monastrell, ull de llebre i sirà.
Les varietats blanques tradicionals recomanades són el lledoner blanc (o garnatxa blanca), el macabeu i el moscatell d’Alexandria. També estan autoritzades el chardonnay, el gewurztraminer, la malvasia, el moscatell de gra petit, el picapoll blanc, el sauvignon blanc i el xarel·lo.
El reglament preveu l’embotellament preferent amb taps de suro natural.
DO Montsant
La denominació d’origen Montsant és una denominació d’origen vinícola que té la major part de la seva zona de producció a la comarca del Priorat, llevat d’algunes terres de la Ribera d’Ebre, a la riba del riu de Montsant.
Geografia
La DO Montsant està integrada per disset municipis situats principalment a la comarca del Priorat i també a la de la Ribera d’Ebre, amb una superfície total de vinya d’unes 2.000 ha. Aquests municipis són la Bisbal de Falset, Cabacés, Capçanes, Cornudella de Montsant, la Figuera, els Guiamets, Marçà, Margalef, el Masroig, Pradell de la Teixeta, la Torre de Fontaubella i Ulldemolins, així com també part dels termes municipals de Falset, Garcia, el Molar, Móra la Nova i Tivissa (les localitats de Darmós i la Serra d’Almos).
La zona està situada entre els 200 i el 700 m d’altitud. El clima és la unió de la temperància mediterrània i el fred de la muntanya mitjana, amb una pluviositat lleugerament superior a les terres del voltant. El sòl és ric en minerals. Es poden distingir terrenys calcaris sedimentaris, sorres granítiques d’erosió i pedregosos de llicorella formats per pissarres silíciques.
El territori que configura la DO Montsant està delimitat per un semicercle de muntanyes que, vist sobre un mapa, li confereixen una forma singular. Pel nord la denominació d’origen queda configurada per les serres de Montsant i la Llena, que la connecten amb les frondoses Muntanyes de Prades. A llevant, els límits els marca la serralada Prelitoral d’Argentera, la Mola de Colldejou i Llaberia, que ens anuncien la presència propera del mar. A la banda oposada, a ponent, trobem les serres de la Figuera i del Tormo. Al sud, el territori es torna més obert vers el riu Ebre, on s’encaminen els rius Siurana i Montsant, que junt amb la riera de Capçanes són els cursos d’aigua que reguen el territori.
L’orografia de la DO Montsant és variada, accidentada i abrupta en general, tot i que es torna suau en algunes zones, especialment cap al sud. També les característiques dels sòls presenten una gran diversitat d’orígens i de composició, i s’alternen com un mosaic.
Vins
El tast dels vins de Montsant ens evoca les fragàncies dels seus paisatges. Als cellers de la denominació s’elaboren molts tipus de vi: blancs sedosos, negres concentrats, rosats perfumats, vins dolços amb història…
DO Penedès
La denominació d’origen Penedès és la zona de més producció de Catalunya, i està situada al llarg de la comarca històrica del Penedès.
Geografia
A més de l’Alt i el Baix Penedès, que concentren la major producció, s’inclou part de l’Anoia, del Baix Llobregat i del Garraf, més Aiguamúrcia, a l’Alt Camp, i Creixell i Roda de Berà, al Tarragonès.
El conjunt s’estén entre els rius Llobregat i Gaià, a recer de la serralada Prelitoral i obert a la influència mediterrània.
Es distingeixen tres zones: el Penedès Superior, el Penedès Central o Mitjà i el Baix Penedès.
A la zona del Baix Penedès, que a més de la comarca homònima inclou les comarques litorals, hi predomina el clima càlid i suau influenciat pel mar. La vinya és conreada per sota dels 250 m d’altitud i hi destaquen els vins blancs.
La zona del Penedès Central o Penedès Mitjà, que inclou la part baixa de l’Alt Penedès, amb altituds de fins a 500 m, té un clima més fresc. En les seves pendents es cultiva sobretot el xarel·lo i el macabeu destinats a la producció de cava.
La zona del Penedès Superior, que engloba la part alta de l’Alt Penedès i part del sud de l’Anoia, té fins a 800 m d’altitud. És on històricament s’ha cultivat la parellada i on es produeixen els millors vins de la denominació.
Vinificació
Destaca la producció de vins blancs, lleugers i aromàtics, elaborats amb les varietats tradicionals de xarel·lo, macabeu i parellada. Bona part són destinats a l’elaboració de cava. Recentment s’hi han incorporat el chardonnay i el subirat parent.
S’han potenciat els vins negres i rosats de qualitat, intensos i lleugers, elaborats amb les varietats d’ull de llebre, samsó, garnatxa, monastrell, merlot i cabernet sauvignon.
Una característica és el predomini d’explotacions petites i mitjanes, on la majoria de cellers elaboren el vi a partir de les seves pròpies vinyes. Les millors propietats tenen l’opció a la denominació de vi de finca amb una indicació acompanyada d’un mapa a la contraetiqueta. El Consell Regulador s’ha proposat a curt termini assolir el segell de denominació d’origen qualificada.
Una tercera part de la producció es destina a l’exportació, principalment al Regne Unit, Alemanya i Dinamarca.
DO Pla de Bages
La denominació d’origen Pla de Bages protegeix els vins produïts al Pla de Bages. L’àrea de producció consta de 26 municipis que formen bona part de la comarca del Bages.
Geografia
El pla de Bages està situat a l’extrem oriental de la Depressió Central, de muntanya mitjana, i està protegit pel Prepirineu al nord i la serralada Prelitoral al sud-est.
El microclima és de tendència mediterrània, amb una oscil·lació tèrmica rigorosa i amb pluges escasses, i sòls ondulats, cosa que dóna un raïm de rendiment curt però de gran qualitat.
Vinificació
El vi distintiu de la zona és el picapoll, un vi blanc lleuger i d’un color groc característic. Altres vins blancs, de macabeu o chardonnay, resulten afruitats i lleugers.
Pel que fa als vins negres, són aromàtics. Les varietats de ceps més cultivades són l’ull de llebre, el cabernet sauvignon, el merlot i el sumoll.
DOQ Priorat
La denominació d’origen qualificada Priorat és l’única denominació d’origen catalana reconeguda amb la màxima qualitat. L’àrea de producció és al Priorat històric, al centre de la comarca del Priorat.
Geografia
L’àrea de la denominació comprèn els municipis de Bellmunt del Priorat, Falset (parcialment), Gratallops, el Lloar, el Molar (parcialment), la Morera de Montsant, Poboleda, Porrera, Torroja del Priorat, la Vilella Alta i la Vilella Baixa.
El tret característic de la denominació és el sòl de llicorella, una pedra de tipus pissarra, gris i aspra. La geografia és abrupta, amb pendents tan pronunciats que cal construir-hi terrasses per al conreu de la vinya. La insolació és alta, la pluviositat és escassa i l’oscil·lació tèrmica pot arribar als vint graus. Aquestes condicions geogràfiques i climàtiques provoquen uns rendiments de raïm molt baixos que donen al vi una personalitat molt singular.
Vinificació
Hi predominen els vins negres, que representen el 90% de la producció. Les varietats de raïm recomanades són la garnatxa i el samsó. Els vins tenen una alta graduació, d’un mínim de 13,5° arriben fins a 23°. Són forts, brillants, persistents, rics en taní, que fa que siguin força astringents. Els criança i reserva envellits en roure gaudeixen d’una alta consideració.
L’exportació principal és als Estats Units, seguit de Suïssa.
DO Tarragona
La denominació d’origen Tarragona és el segell que identifica i protegeix els vins elaborats al Camp de Tarragona i part de la Ribera d’Ebre.
Geografia
La regió vinícola comprèn dues subzones diferenciades, amb un total de 73 municipis. El Camp de Tarragona està situat entre la Mediterrània, el riu Gaià a llevant i les serres de Prades i del Montsant a ponent. El terreny és irregular, de baixa muntanya, entre les comarques de l’Alt Camp, el Baix Camp i el Tarragonès. La precipitació mitjana anual és de 500 mm, però molt irregular i concentrada al principi de la tardor.
La denominació també inclou la Ribera d’Ebre, a banda i banda del riu Ebre. El terreny és regular, pla i fèrtil, amb alta lluminositat. La precipitació mitjana anual és de 385 mm.
Vinificació
Són característics els vins dolços, de licor: mistela, moscatell, garnatxa, vi ranci i vimblanc. Destaquen el vi de missa i el Tarragona Clàssic.
La producció de raïm destaca pel raïm blanc (86% el 2005) amb les varietats de macabeu, parellada i xarel·lo, en gran part destinades a la producció de cava.
Els vins secs i tranquils són diversos, amb predomini dels blancs de graduació moderada i aromes fruitades. Els vins negres són d’ull de llebre, garnatxa, merlot i cabernet sauvignon.
Malgrat les variacions en els límits de la denominació, continua sent la segona regió productora de Catalunya.
DO Terra Alta
La denominació d’origen Terra Alta està formada pels dotze municipis de la comarca de la Terra Alta. És la denominació d’origen més elevada i més meridional de Catalunya.
Geografia
La comarca està situada en un altiplà limitat pels ports de Beseit al sud i les serres de Pàndols i Cavalls al sud-oest. Les vinyes s’estenen cap el nord i l’oest de la comarca a una altitud d’entre 300 i 500 m.
És característic de la Terra Alta el cultiu en terrasses entre unes valls de difícil accés. El sòl és calcari, amb un bon drenatge. El clima és continental, la insolació és excel·lent, la pluviositat és baixa i els vents són de garbí i cerç.
Vinificació
Destaquen el vins blancs de les varietats autòctones de garnatxa blanc i macabeu. Els vins blancs joves resulten frescos i equilibrats, i els envellits en bóta de roure tenen cos i grau.
Els vins negres són de color robí fort i estructura complexa, elaborats amb samsó, garnatxa negre i garnatxa pelut.
Els vins de licor (mistela, vi dolç natural i vi ranci) són tradicionals. L’acció natural del cerç i l’elevada insolació permeten veremes riques en sucres.
La meitat de la producció es destina a l’exportació, de la qual el 70% va a Alemanya.